Les tesis defensades per Bengoa

En l’entrevista concedida al diari el País el 3 de gener de l’any passat mantenia que “el copagament diu al pacient que destorba. Dos terços dels malalts que ingressen en el sistema sanitari són no planificats , no a l'inrevés . La sanitat és una organització que ha de tenir un enorme marge de maniobra per encaixar aquesta demanda, cosa que no passa en les empreses o en àrees com l'educació”

També afirma que la política sanitària espanyola per afrontar els reptes de la salut pública va “a la recerca de la vareta màgica sanitària, implantant mesures concretes, aïllades . Sense un procés de canvi complex i integral no s'aconsegueix res . És el que va a demanar Brussel·les: mantenir el sector públic amb canvis estructurals . Si no es fa això , és com ficar una mica de copagament , una mica de gestió privada ... Cap arregla el fons : el nostre comportament i el dels pacients. El sistema sanitari és com un adolescent : encara que el rescatis en un moment concret , sinó incideixes en canviar el seu comportament, ho repetirà, el problema tornarà i necessitarà un altre rescat , un nou escenari de retallades.”

Benoaga està convençut que amb les retallades no s'evitarà que sigui insostenible el sistema de salut ja que “fins ara hem tingut cada vegada més demanda - la tendència segueix en augment -i aquest increment li hem donat resposta amb més recursos humans, més tecnologia i més medicaments. Però això era quan el pressupost creixia un 8% o més . Ara no tenim això i segueix pujant la demanda . La resposta és que, o transformes el sector, o estàs abocat a retallar. Molts pretenen que sembli que el sector públic és inoperant , però hem provat que es pot fer el canvi “.

Per altra banda, afirma  no ha vist encara res indiqui que el sector privat ho farà millor que el públic i a més defensa que per llançar-se a la privatització hi ha d’haver un grup avaluant però en el cas espanyol el que observa  és desordre .

Finalment les mesures alternatives que proposa per fer sostenible el sistema de salut públic van des de la implantació dels genèrics a reduir les derivacions a la xarxa privada passant pels historials de primària i especialitzada integrats, la recepta electrònica , la compra pública estratègica i centralitzada.