Conclusions conferència Rafael Bengoa

Rafael Bengoa va assenyalar ahir a la seva conferència que el nivell de complexitat dels casos actuals dels malalts crònics en que estem treballant, que requereixen l'atenció de fins a 22 professionals per paciente, fa que el sistema dissenyat als anys 70  no sigui l'adequat. Un sistema de sanitat fragmentat, que les forces del mercat encara fragmenten o fragmentarien més, en què més o menys d'atenen bé quan ets a primària o secundària però no funciona bé en prevensió ni en els períodes en què es retorna a la llar.

Segons l'opinió de Bengoa a nivell estatal hem perdut una legislatura. Una legislatura que es dedica a contenir la despesa i no obri portes a altres soclucions és obviament una legislatura que es podria haver fet des d'una direcció general de Montoro no fa falta un ministeri de sanitat per retallar. El que s'ha fet no és gestió de la sanitat sinó gestió de la contenció de la despesa.

La resposta que va presentar és en primer lloc, estratificar la població per distingir els crònics per gestionar-los de una forma especial. Una vegada estretificat, es dissenya una estratègia adaptada pels crònics que dóna lloc a la necessitat de més atenció a les llars i diferent tipologia de professional. Un moviment que ja es veu a altres països com Irlanda del Nord. En segon lloc, el malalt s'ha de fer responsable de la seva malaltia i coneixer-la el que fa necessària una línia d'educació del pacient. En tercer lloc, hi ha d'haver major col·lanoració i integració local entre els diferents agents socio-sanitaris.

Cos

El que uneix a la immensa  majoria dels pobles del món és l’estructura patriarcal en que es desenvolupen. Les dones som menors d’edat perpètues en moltes civilitzacions com ho eren en la nostra fins fa ben poc. Hem nascut per servir d’instrument d’un objectiu últim per sobre de la nostra pròpia existència la perpetuació de l’espècie, de l’homo sapiens, de l’home que sap.

Com el serf era instrument del noble, l’esclau de l’amo, l’obrer del propietari del capital la dona té una finalitat que ultrapassa el seu temps, espai, ànima i cos i que, per tant, s’escapa del nostre enteniment individual i col·lectiu en tant que ens trobem lligades a circumstàncies temporals i necessitats o preferències personals a curt termini. Per això, necessitem de la guia del qui veu més enllà de l’ara i aquí i aporta una perspectiva global a llarg termini per l’interés comú de l’home, és a dir; l’home.

L’home i sobretot l’home més allunyat de la realitat social del dia a dia, és a dir, aquell que gaudeix d’un estatus privilegiat que li permet desfer-se de consideracions mundanes que afebleixen a seu raonament pur, és el més indicat per regular els drets i llibertats d’un col·lectiu que per un bé suprem, que ell mateix no pot albirar, necessita ser protegit d’ell mateix en cos i ànima.

Tanta sort dones del món que homes assenyats ens marquen els nostres límits, ens dissenyen les nostres possibilitats de desenvolupar-nos com a éssers humans, donen al nostre cos l’estatus que necessita com a receptacle per a la perpetuació de l’espècie, la nostra última i màxima raó de ser.

Ara que tenim clar, gràcies a textos com el que serà la nova llei de l’avortament, que el nostre cos no és nostre sinó un bé de la humanitat i al servei de la humanitat i quina és la nostra funció, tot és més senzill. Dones calleu, l’ús particular d’una zona d’un bé col·lectiu deu ser com a mínim inconstitucional. Espereu assegudes en un lloc saludable disposades a ser fecundades per després tenir cura dels homes del demà que regularan i protegiran les nines que heu parit.    

Marina Garcias i Salvà
Responsable de Continguts

Els darrers sondejos i comparativa amb els resultats de 2009.

L'esquerra radical continua la seva evolució a l'alça mentre els socialdemòcrates es mantenen al voltant del 21% del vot, això si sense aconseguir el 25% que tenen en l'actualitat. Els verds, per la seva banda, consoliden una tendència a la baixa en comparació amb el sondejos anteriors encara que mantenen un ampli creixement respecte als resultats de 2009 en que es quedaren amb un 7,5% dels vots.

El centre dreta manté la seva clara evolució a la baixa situant-se en el 16,81% dels vots, molt lluny del 36% que obtingué a les anteriors eleccions. Una evolució a l'inversa és la dels liberals amb una previsió d'un 23,66% dels vots s'augura un fort creixement respecte a a l'11,4% dels vots obtinguts a les eleccions de 20009.

Les tesis defensades per Bengoa

En l’entrevista concedida al diari el País el 3 de gener de l’any passat mantenia que “el copagament diu al pacient que destorba. Dos terços dels malalts que ingressen en el sistema sanitari són no planificats , no a l'inrevés . La sanitat és una organització que ha de tenir un enorme marge de maniobra per encaixar aquesta demanda, cosa que no passa en les empreses o en àrees com l'educació”

També afirma que la política sanitària espanyola per afrontar els reptes de la salut pública va “a la recerca de la vareta màgica sanitària, implantant mesures concretes, aïllades . Sense un procés de canvi complex i integral no s'aconsegueix res . És el que va a demanar Brussel·les: mantenir el sector públic amb canvis estructurals . Si no es fa això , és com ficar una mica de copagament , una mica de gestió privada ... Cap arregla el fons : el nostre comportament i el dels pacients. El sistema sanitari és com un adolescent : encara que el rescatis en un moment concret , sinó incideixes en canviar el seu comportament, ho repetirà, el problema tornarà i necessitarà un altre rescat , un nou escenari de retallades.”

Benoaga està convençut que amb les retallades no s'evitarà que sigui insostenible el sistema de salut ja que “fins ara hem tingut cada vegada més demanda - la tendència segueix en augment -i aquest increment li hem donat resposta amb més recursos humans, més tecnologia i més medicaments. Però això era quan el pressupost creixia un 8% o més . Ara no tenim això i segueix pujant la demanda . La resposta és que, o transformes el sector, o estàs abocat a retallar. Molts pretenen que sembli que el sector públic és inoperant , però hem provat que es pot fer el canvi “.

Per altra banda, afirma  no ha vist encara res indiqui que el sector privat ho farà millor que el públic i a més defensa que per llançar-se a la privatització hi ha d’haver un grup avaluant però en el cas espanyol el que observa  és desordre .

Finalment les mesures alternatives que proposa per fer sostenible el sistema de salut públic van des de la implantació dels genèrics a reduir les derivacions a la xarxa privada passant pels historials de primària i especialitzada integrats, la recepta electrònica , la compra pública estratègica i centralitzada.

Rafael Bengoa, exconseller de Salut del País Basc, ens vendrà a parlar de salut

Dilluns dia 27 de gener tens una cita al Caixa Fòrum a les 19h amb Rafael Bengoa, exconseller de Salut del País Basc.

Rafael Bengoa Renteria (Caracas, Veneçuela, 1952 ) és un metge i polític basc. Expert en salut pública i ferm defensor d'una sanitat pública universal, és considerat un dels pares d'Osakidetza (Servis Basc de Salut 1984 encarregat del sistema de prestacions sanitàries públiques en el País Basc,).

Doctor en Medicina de la Universitat del País Basc, màster en Gestió de Sistemes de Salut i Màster en Salut Comunitària de la Universitat de Londres a Anglaterra , Sènior Fellow de la Business School de la Universitat de Manchester a Anglaterra i Diploma Gestió Hospitalària a Deusto 

Va ser Director de Planificació i Ordenació en Salut al País Basc (1991-1995) a la Conselleria de Sanitat liderada per Iñaki Azkuna. Responsable del disseny de la Reforma del Sector Sanitari : Osasuna Zainduz aprovada al Parlament Basc el 1995 .

Coautor de documents de política social i gestió sanitària dirigits al Parlament Espanyol. Co- autor de l’"Informe Abril" . Informe sobre l'Anàlisi i Millora de Gestió del Sistema de Salut (1991) . Director de l'Informe " Sanitat : La Reforma Possible ". ESADE . 1997.

Ha treballat vuit anys a l'Organització Mundial de la Salut, on va ocupar fins l’any 2006 la direcció de Sistemes de Salut . En aquell temps va ser quan el tractament als pacients crònics es va convertir en un dels seus principals focus d' atención.

Després d'abandonar l'OMS va dirigir l'Observatori Kronike , una organització independent dedicada a l'anàlisi de la sanitat mundial , de les seves mancances , models i tendències , a la recerca de la millora dels actuals serveis.

De 2009 a 2012 va ser Conseller de Sanitat i Consum de la IX Legislatura del Govern Basc , en qualitat d'independent ja que no consta la seva militància en cap partit . Ha estat professor col·laborador a la Universitat McGill . Màster en Lideratge en Salut dirigit pel Pf Henry Mintzberg a Mont-real , Canadà i actualment és Professor Col·laborador a ESADE , Universitat Ramon Llull a Barcelona i Madrid . Ensenya lideratge en Sistemes de Salut . El 2012 , el president nord-americà Obama el va fitxar per a formar part del seu equip.