Joan Anton Mellón avui a Caixa Fòrum

Vos vull recordar que avui a les 19h a Caixa Fòrum tindrà lloc la conferència de Joan Anton Mellón. Pega un cop d'ull al seu últim article publicat al periódico Sobirania, sobiranies  

El dret a l’habitatge i la Constitució

Avís al lector: aquestes reflexions son consideracions generals sobre com el dret a l’habitatge (no) està adientment protegit dins la nostra legislació, no pretenen ser propostes legislatives rigoroses, que per això ja hi ha professionals competents.

Dit això, permeteu-me que recordi aquí com la nostra Constitució declara a l’Article 47 que

“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho,...”

mentre que la Llei Hipotecària, molt anterior però de trista actualitat, dóna la mateixa consideració a tots els bens immobles, tant si es tracta de l’habitatge habitual, com d’una segona residència, o un apartament d’estiu (fins i tot un aparcament si ho duem a l’extrem). El simple fet de tractar un be protegit explícitament per la Constitució de manera equivalent a d’altres que no ho estan ja posa de manifest la dubtosa validesa constitucional del nostre dret hipotecari.

I no és que no hi hagi possibilitat de fer distincions. L’Article 605 del Codi Civil ja preveu que basti una simple disposició legal per declarar inembargable qualque tipus de be (com ara l’habitatge habitual) i l’Article 606 recull, entre altres coses:

Bienes inembargables del ejecutado (execució immobiliària, alerta).

Son también inembargables:

1.º El mobiliario y el menaje de la casa, así como las ropas del ejecutado y de su familia, en lo que no pueda considerarse superfluo. En general, aquellos bienes como alimentos, combustible y otros que, a juicio del tribunal, resulten imprescindibles para que el ejecutado y las personas de él dependientes puedan atender con razonable dignidad a su subsistencia.

...

Pot sorprendre que això estigui al Codi Civil i no a la pròpia Llei Hipotecària. Però convé recordar que els desnonaments no sempre son per impagament de hipoteca. Molts empresaris, arrisquen perdre la casa per un crèdit comercial avalat personalment, per no parlar dels autònoms, que responen amb tots els seus bens. El cas més dramàtic que conec és el de uns pares ancians que han estat desnonats per haver avalat la compra del cotxe del seu fill. En aquests casos, convé recordar que la Llei francesa (1 d’Agost de 2003) ja preveu la protecció del habitatge habitual mitjançant una prèvia declaració voluntària de inembargabilitat. El camí està obert si el volem seguir.

Podem discutir si la extensió d’aquesta protecció Constitucional al dret hipotecari podria tenir un efecte dissuasiu en el finançament de la compra d’habitatges. Permeteu-me que ho dubti, ja que els de la meva generació i anteriors hem viscut temps en els que el pis es podia comprar pagant rebuts directament al promotor o (en el meu cas) signant lletres de canvi. Es clar que això demana una certa solvència per part del comprador, però ha estat justament la captació de compradors insolvents la que ha provocat la bombolla immobiliària.

Pels qui encara es fien dels bancs, potser seria útil la distinció entre la estricta propietat de l’habitatge habitual (que podria ser embargable) i el seu ús, que podria no ser-ho. Aquesta distinció ja la fan els propis bancs amb productes com la hipoteca inversa, dirigits a persones majors, on el banc adquireix just la propietat, i el venedor manté l’ús (mentre visqui). Una bona regulació legal (que deixo als experts professionals) seria possible partint d’aquest principi amb petits canvis: el banc es quedaria amb la simple propietat i el ciutadà podria mantenir l’ús en condicions de lloguer favorable.

Si penseu que aquests enunciats són extremistes aneu ben errats. Vos en contaré un d’extremista per que podeu comparar. Les famílies en risc de desnonament podrien organitzar-se per un intercanvi de lloguers. Una família lloga la seva casa a un altra per un lloguer assequible (de llarga durada o millor indefinit) i vice-versa (millor si les hipoteques són amb bancs diferents). Quan el banc vol executar la hipoteca, pot quedar-se amb la propietat, però no amb l’ús perquè està compromès contractualment amb un tercer: s’hauria de conformar amb el lloguer. Si no ho veieu viable i esteu desesperats, no cremeu el pis, sempre el podeu llogar per 1€ a un okupa amb un contracte indefinit...i ‘que se j.’

Espanya, un estat federal? amb Joan Antón Mellón

Recomenacions abans de la Conferència de dia 28 de gener

Recomenam els articles de Diari de Mallorca i Diari de Balears. Per una banda, l'entrevista a Joan Oliver Araujo, Catedràtic de Dret Constitucional de la UIB i que s'encarregarà de la presentació de la ponència de Joan Antón Mellón que tindrà lloc dilluns 28 de gener de 2013 a les 19h a Caixa Forum:"El Gobierno debería seducir a Cataluña en lugar de amenazarla". I per altra banda, l'article del vicepresident de la Fundació, Celestí Alomar, titulat Federalitzador no, federal

Entrevista a Nagore de los Ríos: "És imprescindible que el cap de l'executiu aposti personalment per un govern obert."

Aquest dilluns dia 14 de gener la Fundació Gabriel Alomar en col·laboració amb el Cercle d’Economia van convidar a Nagore de los Ríos, impulsora del Govern Obert a Euskadi, a realizar una conferencia en el centre de cultura de Sa Nostra on més 70 persones van poder gaudir del relat convincent i apassionat de la jove bilbaïna que va aconseguir engegar la plataforma IREKIA. D’aquesta manera, abans de realitzar la conferència l’exdirectora del Govern Obert basc ens va donar l’oportunitat de realitzar-li unes quantes preguntes.  

Participació ciutadana, transparència i rendiment de comptes: Són aquestes les píldores per a una societat que si abans mostrava desafecció política greu ara manifesta clar afartament y desil·lusió davant el sistema polític i institucional en el seu conjunt?

Aquests conceptes no són píndoles màgiques sinó que els concebo com a part d'un tractament que s'ha de seguir dia a dia. No guareixen els problemes per si soles, fa mancada exercici i menjar bé, Sí que és veritat que de vegades es recorre a elles de forma errònia creant solament una bombolla.

Obrir el govern és donar una oportunitat però alhora és crear noves clivelles i diferències d'oportunitats en la societat?

Nosaltres el que fem és estrènyer la clivella que existeix en l'actualitat entre l'administració i el ciutadà obrint-li la possibilitat a accedir a la informació burocràtica en un llenguatge col·loquial a través de l'ús de les TIC que pot aprofitar qui vulgui.

Un repte com aquest no està exempt de dificultats. Quines són les que no esperaves i destacaries?

La gran dimensió que està prenent tot el relacionat amb el govern obert, convertint-se en ocasions en simplement una bombolla que dóna peu a que alguns que no engeguen veritables iniciatives de govern obert es posin medalles.

En quin mesurada les noves tecnologies han estat clau per dur a terme el projecte de govern obert? No és donar un nom pompós a una bústia de queixes electrònic?

Les TIC són una eina més però no són una fi en si mateixes. La filosofia del govern obert pot aplicar-se sense les TIC en poblacions més petites. D'altra banda, és veritat que les TIC faciliten molt les coses si estan ben implementades i utilitzades. Jo, per exemple, defenso que no s'han d'obrir perfils en xarxes socials per ser modern i ja està. Si ho fem així estaríem errant. No té res a veure amb una bústia de queixes perquè el projecte de IREKIA té la col·laboració com a última finalitat. Si ho fos estaríem maquillant i no obrint veritablement el govern.

Hi ha qui sosté que les iniciatives de participació ciutadana solament són factibles en comunitats polítiques d'un màxim nombre d'individus, és a dir, a nivell local. Davant aquestes posicions com és la teva resposta?

Les polítiques participatives han de ser dissenyades per a cada població, no es pot traslladar directament un projecte com un copiar i pegar sense més. A més les iniciatives de participació ciutadana necessiten d'un procés previ per conscienciar al ciutadà de la seva importància.

Vostè va participar en la trobada internacional de Open Government Partnership. Quina opinió de et vas portar de les altres experiències?

Hi ha molt fum. En l'actualitat Amèrica Llatina s'està posant les piles comprenent que és el govern obert, però encara no tenen la valentia d'implantar-les. Es confon el open data amb el open government i es queda en això, en l'obertura de dades. Queda molt per fer. Encara que també haig de destacar que hi ha experiències molt boniques a nivell sobretot en països de parla anglesa de les quals podem aprendre.

Aquí durant la passada legislatura es van posar les primeres bases per construir un projecte de govern obert amb la Llei de bon govern. Quins haurien de ser els passos a seguir, quins són les claus per portar del paper a la realitat?

És imprescindible que el cap de l'executiu ho entengui i aposti personalment per un govern obert.

NOVA CONFERÊNCIA

En nom de la Fundació Gabriel Alomar, i en col.laboració amb el Cercle d'Economia de Mallorca, em complau convidar-lo a la conferència col.loqui de Nagore de los Ríos, ex-coordinadora del Projecte Govern Obert del Govern Basc, sobre Més transparència, més participació, més democràcia. L'experiència del "Govern Obert" del Govern Basc, que tendrà lloc en el centre cultural Sa Nostra el 14 de Gener a les 19 hores i que presentarà el President del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades. Modera, Celestí Alomar, vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar.