El Consell Econòmic i d'Afers Econòmics format pels ministres de finances de la Unió en la seva darrera reunió celebrada la setmana passada, segons el redactat de la seva declaració, "convida" als estats membres a "considerar la reducció de la pressió fiscal sobre el treball per estimular la creació de llocs de feina". És, si més no, interessant que enmig d'una situació de desesperació en què el ciutadà necessita més que mai el suport de les estructures de l'estat del benestar fiançades amb els doblers recaptats a través dels impostos la resposta sigui abaixar impostos amb efecte redistributiu com són els mencionats.
Però les paraules sorprenents, per no emprar mots més gruixuts, no acaben aquí, en el mateix paràgraf assenyalen, tal i com hem sentit tantes vegades sentenciar des de la dreta neoliberal, que s'ha d'apostar per eliminar despeses i subsidis perjudicials i no motivats enlloc que per la creació de nous impostos.
Sembla que aquests dos darrers anys els ministres de finances han viscut en una realitat paral·lela que la resta dels pobres mortals ignora. Una realitat en què les receptes neoliberals, el laisser fair ha esdevingut la resposta a tots els nostres problemes, un entorn en què els treballadors han accedit a un lloc de treball gràcies a les facilitats que dóna la nova legislació fiscal o laboral. Però la realitat es troba lluny d'aquesta descripció i a pesar de les evidències que assenyalen, com ho han fet des de l'inici de la crisi, la necessitat d'un canvi de rumb.
Marina Garcias i Salvàa
Responsable de Continguts