dilluns, 25 de febrer del 2013

L'Europa d'un altre món


El Consell Econòmic i d'Afers Econòmics format pels ministres de finances de la Unió en la seva darrera reunió celebrada la setmana passada, segons el redactat de la seva declaració, "convida" als estats membres a "considerar la reducció de la pressió fiscal sobre el treball per estimular la creació de llocs de feina". És, si més no, interessant que enmig d'una situació de desesperació en què el ciutadà necessita més que mai el suport de les estructures de l'estat del benestar fiançades amb els doblers recaptats a través dels impostos la resposta sigui abaixar impostos amb efecte redistributiu com són els mencionats.  

Però les paraules sorprenents, per no emprar mots més gruixuts, no acaben aquí, en el mateix paràgraf assenyalen, tal i com hem sentit tantes vegades sentenciar des de la dreta neoliberal, que s'ha d'apostar per eliminar despeses i subsidis perjudicials i no motivats enlloc que per la creació de nous impostos.  

Sembla que aquests dos darrers anys els ministres de finances han viscut en una realitat paral·lela que la resta dels pobres mortals ignora. Una realitat en què les receptes neoliberals, el laisser fair ha esdevingut la resposta a tots els nostres problemes, un entorn en què els treballadors han accedit a un lloc de treball gràcies a les facilitats que dóna la nova legislació fiscal o laboral. Però la realitat es troba lluny d'aquesta descripció i a pesar de les evidències que assenyalen, com ho han fet des de l'inici de la crisi, la necessitat d'un canvi de rumb. 

Marina Garcias i Salvàa
Responsable de Continguts
  

dijous, 21 de febrer del 2013

On Europa és molt més que un continent.


Des d'aquí, d'on el Sol s'enyora i el fred es fa un company més de viatge, el continent es fa petit i el contingut vessa. Sembla que un certa sensació d'impotència i resignació ha recorregut Europa mentre a l'interior d'aquesta maquinària institucional on les formes constitueixen una part essencial del dia a dia i la civilització humana sembla haver gairebé assolit uns nivells de savoir faire difícils d'imaginar des de l'hemicicle parlamentari illenc.

Amb això no vull dir que sigui una bassa d'oli, les discussions són intenses, els arguments molt elaborats, a vegades massa basats en qüestion tècniques i poc en valors i principis, no obstant això es percep quelcom estrany dins l'ambient, sembla que cada dia tot estigui per fer, que tot sigui possible, no hi ha temes tabú ni qüestions irrellevants o fora de lloc. A pesar de que cada tema estigui estrictament planificat i compartimentat, hi ha hagi tot un engranatge de professionals que es dediquen només a fer-ho anar així no deixant espai i temps per la improvisació.

Els espais i els moments que l'agenda ha especificat dedicar a cada qüestió són un veritable espai de debat deliberatiu, on totes les veus són escoltades fins arribar a algun acord, on els participants estan disposats a cedir a pesar de conèixer profundament la matèria i tenir arguments sòlids per defensar les seves posicions. Es va el fins al cor de cada tema i és dedica el temps necessari per acostar postures, les floritures i alabances o recriminacions mútues es deixen per altres moments i espais com el plenari.

En poques paraules, aquí la paraula parlamentar recupera el seu espai natural.

Marina Garcias Salvà
Responsable de Continguts