A l'articulat de la LOMQE, més coneguda com a llei Wert, desapareix el concepte de l'educació com a servei públic convertint-la en un bé de consum, una mercaderia on els ciutadans respecte a l'educació perdem la condició de ciutadans per convertint-nos en clients.
A més es prioritzen els termes mercantilistes fent de l'objectiu fonamental la formació de treballadors que serveixin el sistema econòmic enlloc de persones que se'l puguin qüestionar. Es crea una escola exclusiva que deixi enrera als infants amb necessitats educatives especials i als estudiants que no superin la revàlida d'ESO encara que hagin superat totes les assignatures dels quatre cursos aparcant-los en un FP base que es podrà iniciar als 15 anys. Es vulneren drets fonamentals en una democràcia deixant el consell escolar com a simple òrgan consultiu i posant l'elecció de l'equip directiu en mans de la conselleria.
Aquest model no és nou és el que es va impulsar ens els anys 80 per Tatcher i Regan. En aquells casos com passarà a l'Estat espanyol es trencava amb la tradicional objectiu de l'educació com eina fonamental per establir la igualtat d'oportunitats i l'equitat en la nostra societat. Com a resultat, especialment amb l'establiment de rànquings d'escoles, les escoles en zones més problemàtiques van veure clarament reduït el seu pressupost mentre que els recursos es concentraven en unes quantes escoles d'elit.
Per tant la LOMQE suposa un trancament amb les bases, principis, valors i finalitats que havien regit la política educativa fins aquests moments. Una política educativa que ha suposat que l'Estat espanyol i Corea siguin els països que més han progressat en més poc temps. D'aquesta manera de pares analfabets s'ha passat a fills universitaris. I que també ha donat lloc a situar Espanya juntament amb Finlàndia com a sistema més equitatiu entre els països de l'OCDE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada