El 12 de novembre de 2012 es compliran 100 anys
de l’assassinat de José Canalejas (1854-1912), en aquell moment president del
Consell de Ministres, ministre del Regne en diverses ocasions, i sobretot líder
del partit liberal, de l’esquerra dinàstica d’aquella Espanya de la
Restauració. En la seva trajectòria política el descobrim com a membre del
partit demòcrata i del progressista, de idees republicanes que evolucionarien
apropant-se a la monarquia alfonsina després de la Restauració impulsada per
Cànovas del Castillo, esdevenint, finalment, liberal. Un pensament com el que
va representar Canalejas en el seu moment no té ningú (o ningú destacat direm)
que el reivindiqui. Pens que no és casualitat que no es faci des de la dreta
actual, que de vegades es reivindica liberal.
No deu ser casualitat que entre les figures que
reivindica el principal partit de la dreta espanyola hi trobem els noms
d’Antoni Maura o un institut dedicat a Cànovas del Castillo. Certament el més
possible és que entre el liberal-conservadorisme que pot ser reivindiquen no hi
encaixaria molt bé el pensament de Canalejas, el liberalisme d’aquest poc
tendria a veure amb els postulats dels que es denominen “neoliberals”, en
realitat més bé uns neoconservadors.
El liberalisme de Canalejas el feia estar mal
vist per l’Església Catòlica del seu temps, perquè sempre va ser un ferm
defensor del laïcisme de l’estat, entre les mesures que va prendre quan va
tenir oportunitat de governar podríem esmentar que va limitar la instal·lació
de les ordres religioses (la denominada “ley
del candado”), i a pesar de ser un catòlic practicant va afirmar en
diverses ocasions que qualsevol intent modernitzador a Espanya xocaria amb
l’Església Católica[1].
Enlloc de cercar la confrontació amb Catalunya
fou l’artífex de l’únic intent dels governs de la Restauració de donar resposta
a les reivindicacions de major autonomia dels catalans, a Canalejas se li ha de
reconèixer el mèrit d’haver impulsat la redacció del primer projecte de
Mancomunitat de Catalunya amb Enric Prat de la Riba.
Cosme Bonet Bonet
Llicenciat en Ciències Polítiques
[1] Manuel Suárez Cortina a Religión y sociedad en España(siglos XIX y
XX) : El anticlericalismo canalejista se sitúa así en medio de la
redefinición de la política liberal tras la crisis de final de siglo, y como
punto de partida de la “nueva política”, aquella que debería definir la España
moderna, frente a la España tradicional. Caracterizada esta última por el peso
del clericalismo y de las actitudes cortesanas, la nueva España habría de asentarse
sobre una revisión de la posición de la Iglesia, (…) [pàg. 179 i seg.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada