Des d'aquí, d'on el Sol s'enyora i el fred es fa un company més de viatge, el continent es fa petit i el contingut vessa. Sembla que un certa sensació d'impotència i resignació ha recorregut Europa mentre a l'interior d'aquesta maquinària institucional on les formes constitueixen una part essencial del
Amb això no vull dir que sigui una bassa d'oli, les discussions són intenses, els arguments molt elaborats, a vegades massa basats en qüestion tècniques i poc en valors i principis, no obstant això es percep quelcom estrany dins l'ambient, sembla que cada dia tot estigui per fer, que tot sigui possible, no hi ha temes tabú ni qüestions irrellevants o fora de lloc. A pesar de que cada tema estigui estrictament planificat i compartimentat, hi ha hagi tot un engranatge de professionals que es dediquen només a fer-ho anar així no deixant espai i temps per la improvisació.
Els espais i els moments que l'agenda ha especificat dedicar a cada qüestió són un veritable espai de debat deliberatiu, on totes les veus són escoltades fins arribar a algun acord, on els participants estan disposats a cedir a pesar de conèixer profundament la matèria i tenir arguments sòlids per defensar les seves posicions. Es va el fins al cor de cada tema i és dedica el temps necessari per acostar postures, les floritures i alabances o recriminacions mútues es deixen per altres moments i espais com el plenari.
En poques paraules, aquí la paraula parlamentar recupera el seu espai natural.
Marina Garcias Salvà
Responsable de Continguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada