Aquest dilluns dia
14 de gener la Fundació Gabriel Alomar en col·laboració amb el Cercle
d’Economia van convidar a Nagore de los Ríos, impulsora del Govern Obert a
Euskadi, a realizar una conferencia en el centre de cultura de Sa Nostra on més
70 persones van poder gaudir del relat convincent i apassionat de la jove
bilbaïna que va aconseguir engegar la plataforma IREKIA. D’aquesta manera,
abans de realitzar la conferència l’exdirectora del Govern Obert basc ens va
donar l’oportunitat de realitzar-li unes quantes preguntes.
Participació ciutadana,
transparència i rendiment de comptes: Són aquestes les píldores per a una
societat que si abans mostrava desafecció política greu ara manifesta clar
afartament y desil·lusió davant el sistema polític i institucional en el seu
conjunt?
Aquests conceptes
no són píndoles màgiques sinó que els concebo com a part d'un tractament que
s'ha de seguir dia a dia. No guareixen els problemes per si soles, fa mancada
exercici i menjar bé, Sí que és veritat que de vegades es recorre a elles de
forma errònia creant solament una bombolla.
Obrir el govern és donar una oportunitat però alhora és
crear noves clivelles i diferències d'oportunitats en la societat?
Nosaltres el que
fem és estrènyer la clivella que existeix en l'actualitat entre l'administració
i el ciutadà obrint-li la possibilitat a accedir a la informació burocràtica en
un llenguatge col·loquial a través de l'ús de les TIC que pot aprofitar qui
vulgui.
Un repte com aquest no està exempt de dificultats. Quines
són les que no esperaves i destacaries?
La gran dimensió
que està prenent tot el relacionat amb el govern obert, convertint-se en
ocasions en simplement una bombolla que dóna peu a que alguns que no engeguen
veritables iniciatives de govern obert es posin medalles.
En quin mesurada les noves tecnologies han estat clau per
dur a terme el projecte de govern obert? No és donar un nom pompós a una bústia
de queixes electrònic?
Les TIC són una
eina més però no són una fi en si mateixes. La filosofia del govern obert pot aplicar-se
sense les TIC en poblacions més petites. D'altra banda, és veritat que les TIC
faciliten molt les coses si estan ben implementades i utilitzades. Jo, per
exemple, defenso que no s'han d'obrir perfils en xarxes socials per ser modern
i ja està. Si ho fem així estaríem errant. No té res a veure amb una bústia de
queixes perquè el projecte de IREKIA té la col·laboració com a última finalitat.
Si ho fos estaríem maquillant i no obrint veritablement el govern.
Hi ha qui sosté que les iniciatives de participació
ciutadana solament són factibles en comunitats polítiques d'un màxim nombre
d'individus, és a dir, a nivell local. Davant aquestes posicions com és la teva
resposta?
Les polítiques
participatives han de ser dissenyades per a cada població, no es pot traslladar
directament un projecte com un copiar i pegar sense més. A més les iniciatives
de participació ciutadana necessiten d'un procés previ per conscienciar al
ciutadà de la seva importància.
Vostè va participar en la trobada internacional de Open Government Partnership. Quina
opinió de et vas portar de les altres experiències?
Hi ha molt fum. En
l'actualitat Amèrica Llatina s'està posant les piles comprenent que és el
govern obert, però encara no tenen la valentia d'implantar-les. Es confon el open data amb el open government i es queda en això, en l'obertura de dades. Queda
molt per fer. Encara que també haig de destacar que hi ha experiències molt
boniques a nivell sobretot en països de parla anglesa de les quals podem
aprendre.
Aquí durant la passada legislatura es van posar les
primeres bases per construir un projecte de govern obert amb la Llei de bon
govern. Quins haurien de ser els passos a seguir, quins són les claus per
portar del paper a la realitat?
És imprescindible
que el cap de l'executiu ho entengui i aposti personalment per un govern obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada