divendres, 25 de gener de 2013

El dret a l’habitatge i la Constitució




Avís al lector: aquestes reflexions son consideracions generals sobre com el dret a l’habitatge (no) està adientment protegit dins la nostra legislació, no pretenen ser propostes legislatives rigoroses, que per això ja hi ha professionals competents.

Dit això, permeteu-me que recordi aquí com la nostra Constitució declara a l’Article 47 que
“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho,...”
mentre que la Llei Hipotecària, molt anterior però de trista actualitat, dóna la mateixa consideració a tots els bens immobles, tant si es tracta de l’habitatge habitual, com d’una segona residència, o un apartament d’estiu (fins i tot un aparcament si ho duem a l’extrem). El simple fet de tractar un be protegit explícitament per la Constitució de manera equivalent a d’altres que no ho estan ja posa de manifest la dubtosa validesa constitucional del nostre dret hipotecari.

I no és que no hi hagi possibilitat de fer distincions. L’Article 605 del Codi Civil ja preveu que basti una simple disposició legal per declarar inembargable qualque tipus de be (com ara l’habitatge habitual) i l’Article 606 recull, entre altres coses:
Bienes inembargables del ejecutado (execució immobiliària, alerta).
Son también inembargables:
1.º El mobiliario y el menaje de la casa, así como las ropas del ejecutado y de su familia, en lo que no pueda considerarse superfluo. En general, aquellos bienes como alimentos, combustible y otros que, a juicio del tribunal, resulten imprescindibles para que el ejecutado y las personas de él dependientes puedan atender con razonable dignidad a su subsistencia.
...
Pot sorprendre que això estigui al Codi Civil i no a la pròpia Llei Hipotecària. Però convé recordar que els desnonaments no sempre son per impagament de hipoteca. Molts empresaris, arrisquen perdre la casa per un crèdit comercial avalat personalment, per no parlar dels autònoms, que responen amb tots els seus bens. El cas més dramàtic que conec és el de uns pares ancians que han estat desnonats per haver avalat la compra del cotxe del seu fill. En aquests casos, convé recordar que la Llei francesa (1 d’Agost de 2003) ja preveu la protecció del habitatge habitual mitjançant una prèvia declaració voluntària de inembargabilitat. El camí està obert si el volem seguir.

Podem discutir si la extensió d’aquesta protecció Constitucional al dret hipotecari podria tenir un efecte dissuasiu en el finançament de la compra d’habitatges. Permeteu-me que ho dubti, ja que els de la meva generació i anteriors hem viscut temps en els que el pis es podia comprar pagant rebuts directament al promotor o (en el meu cas) signant lletres de canvi. Es clar que això demana una certa solvència per part del comprador, però ha estat justament la captació de compradors insolvents la que ha provocat la bombolla immobiliària.

Pels qui encara es fien dels bancs, potser seria útil la distinció entre la estricta propietat de l’habitatge habitual (que podria ser embargable) i el seu ús, que podria no ser-ho. Aquesta distinció ja la fan els propis bancs amb productes com la hipoteca inversa, dirigits a persones majors, on el banc adquireix just la propietat, i el venedor manté l’ús (mentre visqui). Una bona regulació legal (que deixo als experts professionals) seria possible partint d’aquest principi amb petits canvis: el banc es quedaria amb la simple propietat i el ciutadà podria mantenir l’ús en condicions de lloguer favorable.

Si penseu que aquests enunciats són extremistes aneu ben errats. Vos en contaré un d’extremista per que podeu comparar. Les famílies en risc de desnonament podrien organitzar-se per un intercanvi de lloguers. Una família lloga la seva casa a un altra per un lloguer assequible (de llarga durada o millor indefinit) i vice-versa (millor si les hipoteques són amb bancs diferents). Quan el banc vol executar la hipoteca, pot quedar-se amb la propietat, però no amb l’ús perquè està compromès contractualment amb un tercer: s’hauria de conformar amb el lloguer. Si no ho veieu viable i esteu desesperats, no cremeu el pis, sempre el podeu llogar per 1€ a un okupa amb un contracte indefinit...i ‘que se j.’






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada