diumenge, 11 de novembre de 2012

El federalisme: les definicions


Per Watts, el federalisme, una categoria de caràcter normatiu, fa al·lusió a la defensa d’un govern múltiple que combina elements de govern comú i d’autogovern regional. En la mateixa línia, per Riker el federalisme es defineix com una organització política en què les activitats del govern es troben dividides entre el govern central i els regionals de manera que cada tipus de govern té certes activitats en les que pren decisions finals.  
Però per altra banda, el federalisme, tal com assenyala Daniel Elazar a la seva obra titulada Anàlisi del federalisme, té el seu origen en la necessitat dels pobles i estats, ens lliures amb capacitat d’establir associacions lliures, d’unir-se  per cobrir objectius comuns restants, no obstant això, separats amb l’objectiu de preservar les respectives identitats. En aquest sentit, a diferència dels dos autors anteriors, Elazar defineix el concepte com  la distribució fonamental del poder entre una multiplicitat de centres i no la devolució del poder des del poder central o cap avall de la piràmide.

Però a més no podem oblidar que el propi federalisme és usat per donar resposta situacions en què la controvèrsia de les quals difereix des dels fonaments. Una primera divisió és la que realitza Charles D. Tartlon quan assenyala que el federalisme és usat en dos contextos clarament diferenciats: en països geogràficament i demogràficament grans (com Estats Units i la Índia) i en societat plurals (Bèlgica, Canadà, Suïssa i Índia). 

Per tant, el sistema federal ha esdevingut la solució liberal-democràtica, tal com recorda Ferran Requejo, per oferir determinat acomodament polític al pluralisme nacional intern d’un estat. Per tant, no parlem tant d’unir forces, unitats polítiques independents, per aconseguir un bé comú sinó de mantenir la unitat entre les parts amb interessos contraposats establint noves relacions i normatives regulatòries de convivència que fan de les parts unitats polítiques independents que expressen la necessitat d’unir-se per cobrir objectius comuns.
  
Per apropar-nos a la definició pràctica d’un sistema federal a pesar de les diferències evidents entre els diversos casos cal establir els elements bàsics en què ha de comptar un Estat per tenir la consideració de federal. En primer lloc, un contracte d’unió que estableixi o confirmi  la relació federal, una constitució escrita, en què se subratlla els termes pels quals el poder es divideix o es distribueix dins el sistema polític i que només poden ser alterats per procediments extraordinaris. En segon lloc,  un àrbitre en forma de tribunal, Suprem o Constitucional que reguli les disputes entre governs. En tercer lloc, un fòrum de representació de les opinions regionals dins les institucions federals, és a dir una segona Cambra. 

L'anàlisi dels elements imprescindibles per considerar un sistema com a federal és la següent passa...A la propera entrada en hi centrarem.

Marina Garcias i Salvà
Responsable de Continguts

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada