dilluns, 5 de maig de 2014

La tria





Eleccions, elegir, escollir, triar és a dir d'un conjunt de coses de la mateixa mena, separar-ne una o algunes atenent a la seva qualitat o un altre motiu. Lluiten, maten i moren pobles per poder conjugar aquest verb. Però senyors a qui no li ha fet versa algun pic haver de posicionar-se, qui no ha callat o fugit d’un moment decisiu, qui no ha inventat milers d’excuses per no pronunciar-se. És una feina que et pot portar maldecaps i de possibles beneficis incerts. Des d’una perspectiva racional en un càlcul cost-benefici ningú hauria d’anar a votar a qualssevol eleccions .

Aquests que es banyen, parlen, participen són gent en poques feines que té una curolla o que preten treure’n un rèdit personal. Ningú fa res per res. I al cap i a la fi si amb les seves proclames a favor dels meus interessos aconsegueixen el que sigui jo en surtiré beneficiat i no hauré hagut d’embrutar-me les mans.

Quines ganes d’empipar, burxar, discutir, demanar, exigir, expressar-se i que en treuen? Ja t’ho diré jo. Res. I tanmateix que m’és a jo si guanyen aquells o aquells altres. Què han fet res per jo ni un ni altres?. Idò això.

No voteu, no trieu, no discutiu, no vos posicioneu, no vos expresseu, no parleu. Restau tranquils a ca vostra emprenyats perquè heu de pagar sumes cada vegada més grans per la llum, el fems, la contribució. Mirau els vostres fill ajaguts al sofà frustrats i enfurismats perquè senten que tots els dies d’escola, institut, universitats, cursos etc. són inútils com ells mateixos. Escoltau pacientment i obeiu el vostre cap que vos exigeix més hores que no fa comptes pagar.

La crisi, la crisi…maleïda crisi. Discutiu amb el del banc dia si dia no per poder pagar d’alguna manera aquella hipotequen que vos asseguraren que es pagava sola. Acompanyau els néts a escola i parlau amb la mestra perquè el més gran li costa aprendre a llegir i ja no té cap suport especial. Sentiu a les mares que es queixen perquè no poden pagar el menjador o l’escoleta. Però seguiu callat mentre tot el que coneixieu, estimaveu i vos feia sentir a casa es menystingut i no serà per imperatiu legal transmès a aquests néts.  

Dedicau les poques hores del dia que vos resten per tenir cura de la vostra mare que ja no és d’aquest món i es passa hores i hores tota sola a ca vostra. El vespre mirau la televisió on vos parlen de les misèries del món i vos sentiu afortunat perquè encara teniu una llar i un dels vostre fill de trenta anys economista tal volta trobi una feina de becari a alemanya.

Ara ja podeu aclucar els ulls i gaudir plenament del silenci. Dormiu aquest dia i tots els que vendran, no vos mogueu o camineu de puntetes per no destorbar. Deixau el vot entre els diaris vells i no voteu però heu de saber que sense voler no votant ja heu triat. Heu triat la vostra vida, la dels vostres fills, la vostra mare i els vostres néts. No podeu fugir de les eleccions que vos posen davant com aquell que troba un camí bifurcat si vol seguir caminant ha de partir cap a un o altre costat.   

Marina Garcias i Salvà





     

Cap comentari:

Publica un comentari