dimecres, 17 d’abril de 2013

Ignacio Urquizu presenta la seva obra La crisis de la socialdemocracia: qué crisis?

 
 
Aquest dilluns dia 22 d'abril a les 19h al Saló d'Actes del Parlament de les Illes Balears
En aquest llibre es pretenen desmuntar els arguments que afirmen que la socialdemocràcia està en crisi i aquells que proclamen la fi de l’Estat del benestar. En el seu estudi sobre l’evolució de la socialdemocràcia (tant en el seu projecte global com en dos dels seus aspectes més rellevants: l’economia i el benestar), Ignacio Urquizu opta per deixar de banda els enfocaments més historicistes i normatius per utilitzar l’evidència empírica a l’hora d'analitzar qüestions com ara per què els partits socialistes deixen de proposar la regulació dels mercats o què explica que abandoni el control de l’economia. L’anàlisi del llibre revelarà que aquest canvi ideològic no és capritxós, sinó que respon a les circumstàncies de cada moment. Si l’esquerra ha canviat en la seva visió de l'economia, argumenta, no és per una traïció o una suposada conspiració, sinó perquè ha estat capaç d’adaptar-se a la realitat del seu temps, una realitat que ha contribuït a canviar. Lluny del pessimisme imperant, l’obra es tanca amb un possible full de ruta dels partits socialistes en el segle XXI, perquè, segons l’autor, la socialdemocràcia no només no està en crisi, sinó que té importants reptes per davant.

Aquí en teniu un tast, publicat a eldiario.es:
 Es difícil saber en qué momento se comenzó a hablar en los últimos años sobre la crisis de la socialdemocracia. Para algunos, el punto de partida es la publicación del libro de Tony Judt, Algo va mal, que recoge una conferencia pronunciada por el autor en 2009. Este ensayo ha tenido un gran impacto en el debate público actual. En cada una de sus páginas denuncia los modelos social, económico y político que nos han llevado a la situación que vivimos estos días. Al final del texto invita a las actuales generaciones a luchar por aquellos ideales que siempre habían iluminado a la socialdemocracia. Se trata, por lo tanto, de recuperar unos valores que la izquierda parece haber perdido.
Otros, en cambio, situarán el punto de partida de la supuesta crisis de la izquierda en las elecciones europeas de 2009. Los resultados electorales pusieron de manifiesto que la socialdemocracia tenía un problema. No solo el Partido Popular Europeo superó en 14 puntos porcentuales y 103 escaños al Partido Socialista Europeo, sino que además "de los nueve Gobiernos progresistas, ocho sufrieron una derrota en las urnas –88,9 por ciento–, mientras que entre los 18 conservadores solo cinco [fueron] superados por la oposición –27,7 por ciento– "(Urquizu, 2009: 55). Por lo tanto, la derrota electoral sufrida por la izquierda europea fue muy dura.
Sea cual sea el punto de partida de este debate, lo cierto es que en los últimos años la crisis de la socialdemocracia se ha convertido en un argumento muy repetido en numerosos foros. Pero si echamos la vista atrás, la verdad es que no es la primera vez que se habla de ella. De hecho, si hay una constante a lo largo de la historia de la izquierda, es su capacidad para hacerse autocríticas muy severas. Continuar llegint

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada