dijous, 21 de febrer de 2013

On Europa és molt més que un continent.


Des d'aquí, d'on el Sol s'enyora i el fred es fa un company més de viatge, el continent es fa petit i el contingut vessa. Sembla que un certa sensació d'impotència i resignació ha recorregut Europa mentre a l'interior d'aquesta maquinària institucional on les formes constitueixen una part essencial del dia a dia i la civilització humana sembla haver gairebé assolit uns nivells de savoir faire difícils d'imaginar des de l'hemicicle parlamentari illenc.

Amb això no vull dir que sigui una bassa d'oli, les discussions són intenses, els arguments molt elaborats, a vegades massa basats en qüestion tècniques i poc en valors i principis, no obstant això es percep quelcom estrany dins l'ambient, sembla que cada dia tot estigui per fer, que tot sigui possible, no hi ha temes tabú ni qüestions irrellevants o fora de lloc. A pesar de que cada tema estigui estrictament planificat i compartimentat, hi ha hagi tot un engranatge de professionals que es dediquen només a fer-ho anar així no deixant espai i temps per la improvisació.

Els espais i els moments que l'agenda ha especificat dedicar a cada qüestió són un veritable espai de debat deliberatiu, on totes les veus són escoltades fins arribar a algun acord, on els participants estan disposats a cedir a pesar de conèixer profundament la matèria i tenir arguments sòlids per defensar les seves posicions. Es va el fins al cor de cada tema i és dedica el temps necessari per acostar postures, les floritures i alabances o recriminacions mútues es deixen per altres moments i espais com el plenari.

En poques paraules, aquí la paraula parlamentar recupera el seu espai natural.

Marina Garcias Salvà
Responsable de Continguts

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada