dissabte, 7 de juliol del 2012

Europa; ara o mai


Ahir el BCE va fer una passa clau per encaminar-nos cap una sortida d’aquest desballestament sistèmic de l’economia en que des de que el castell de naipes en que havíem aixecat el nostre benestar es va ensorrar enfrontant-se a l’inevitable final que els fràgils fonaments en que s’havia erigit ja vaticinaven i que molts pocs alertaren. Tal com Antoni Castells assenyalava en el seu recent article, publicat en el marc de la Fundació Catalunya-Europa sota el títol de El Terratrèmol de l'euro i la inacció política de la UE, el BCE, des de la seva creació submergit en el seu dogmatisme de control de la inflació peti qui peti, té a les seves mans la resposta immediata i baixar el tipus d’interès només ha de ser la primera passa per salvar la moneda de que és, al cap i a la fi, responsable. El temps dirà si realment s’ha produït un gir en la gestió de la crisi i la resposta a la pregunta que es fan Ignacio Molina y Federico Steinberg del Real Instituto Elcano en el seu article ¿Hacia una gestión más consensuada de la crisis del euro? és afirmativa.

Però més enllà de la decisió que ha pres del BCE, per la majoria insuficient, hem de ser conscients que per afrontar la crisi Europa, quan diem Europa malauradament parlem dels responsables governamentals dels països que l’integren, ha de prendre moltes altres decisions que passen pel redisseny de la pròpia UE on es desenvolupi una veritable unió fiscal i política. En aquest punt, en la importància de la unió política, és interessant fer un cop d’ull a l’article pel CIDOB  de Pere Vilanova titulat Crisis económica internacional:¿Fin de la autonomía política en Europa?  en que reflexiona, entre altres qüestions, sobre el poder i la sobirania dels estats en el context de globalització així com la relació entre societat i política en un moment de desafecció en que una democràcia que constrenyida per les línies frontereres sembla incapaç de convèncer a la ciutadania de la pervivència del sistema democràtic tot traient a coalició un article de Josep Maria Colomer El fin de la democracia estatal publicat aquest any al diari El País.

Sembla que finalment la crua realitat obligarà als actors estatals a replantejar-se les seves estratègies en clau estatal i mirar mes enllà. Per ventura, allà on no pogueren els diàlegs pedagògics i les cimeres per desenvolupar l’espai polític europeu ho podrà la crisi. En aquest sentit, és enriquidora l’entrevista al president del CIDOB Carles A. Gasòliba titulada EUROPA,la unió a cops de crisi.

Marina Garcias i Salvà
Responsable de Continguts

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada